Hi ha qui a la cursa de Sant Antoni hagués preferit estar a l'altra banda de la valla animant amb les supporters...i en canvi a mi em va passar el contrari.
Així que aquell vespre, després de 15 anys de no fer-ho ( i abans tampoc ho havia fet, per què enganyar-nos!) em vaig calçar les wambes i un xandall i vaig sortir a córrer. El primer dia vaig anar de casa a l'hospital de Sant Pau i al tornar, bé...al tornar a mig camí vaig tornar caminant!!!
seguint el vostre exemple he seguit sortint us quants dies sola. Encara no m'atreveixo a còrrer amb vosaltres però si que li vaig proposar a la Gisela d'acompanyar-me.
La Gisela em va dir - farem la ruta dels modernisme- i jo vaig creure que el modernisme s'acabava a l'hospital de Sant Pau. Quina va ser la meva sorpresa quan Gisela "gacela" em va fer córrer 5 km passant també per la Sagrada família i la casa de les Punxes. Creia que em moria!!!
Ara ja he tornat a fer-ho i al menys no agonitzo.
Bé tot això per dir que esteu creant nous adeptes. Us he de donar moltes gràcies a tots i que sapigueu que encara hi ha més gent que vol ser A. E. Fructuòs Gelabert.
Mencions especials
A la Gisela per fer d'entrenadora personal
A l'Enric que fa de pare monoparental quan surto a córrer
Eva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Eva, ja ho saps, però estic molt contenta que s'hagi despertat en el teu interior el sentiment de superació personal, et serà positiu en tots els aspectes, tant física com emocionalment.
Però sobre tot, no has de demostrar res a ningú, és a tú a qui has de nudrir, no ha de ser una exhibició sinó un creixement personal.
Molts petons de la teva amiga
Raquel.
Ara que ja saps que és la ruta del modernisme, l'hi has de demanar a la Gisela que et presenti al senyor Gaudí. Et juro que el Pere, fins i tot, li va donar la ma.
Pep
(Això si, donar la ma al senyor Gaudí, són 8 km)
Publica un comentari a l'entrada