A la vista de les imatges sembla que això de córrer 10 kms. és bufar i fer ampolles, jo diria que podeu donar molt de sí, perquè la cara és el reflex de l'ànima i el que es diu patir, patir, no us he vist. M'hauria agradat veure les veritables cares desencaixades del últim kilòmetre. L'atletisme és principalment superació personal, lluitar contra el cansament, el triomf de la ment sobre el còs, i a part d'entrenar les vostres cames també heu de preparar el vostre coco per ser veritables competidors.
Perdoneu el rotllo, però m'ha vingut de gust fer les funcions d'entrenador.
Una abraçada a tots i totes
i moltes felicitats al Pep que té doble mèrit,
córrer amb genollera i currar-se aquest super blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sí senyor!!! Això és el que necesstiem: crítica i ànims. Està clar que en les curses i els entrenaments es pateix, però hi ha d'haver una màxima darrera això: gaudir. Tot i que sembli contradictori, en l'atletisme patint es gaudeix dels resultats i de la satisfacció d'arribar. O no???
Manolo Ginart.
Per cert, m'he oblidat de dir que el blogger que ha escrit l'article està convidat a fer les funcions d'entrenador sempre que vulgui. Això sí, estaria bé que s'identifiqués i tots signessim els articles i comentaris per tal de saber qui hi ha darrera.
Manolo Ginart.
Jo estava convençut que l'article l'havia fet en Manolo...
Estic d'acord amb la foto de l'equip i les cares de patiment ja vindran, no tinc cap pressa.
Ah! la genollera no em fa res, és per donar més èpica.
Pep
En vista de l'interés,
destaparé la meva identitat.
Sóc la Rachel Balboa, dintre meu segueix latent l'esprit lluitador dels atletes, encara que per fora sembli "doña conjuntitos", quan em poso a entrenar em deixo estar de punyetes i suo la samarreta la que més.
Així que si aquest diumenge puc,
em veureu a la cantonada del GLOP
preparada, llesta i ja.
Publica un comentari a l'entrada